Logo FCIB

Carta de convit

Foment Cultural de ses Illes Balears és una entitat cultural, oberta i plural que neix an es mateix temps a totes ses illes. I neix perquè cada vegada som més es mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs que estam preocupats per sa supervivència de ses nostres modalitats lingüístiques insulars, que són sa llengua de ca nostra, es nostro mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc. Es legat cultural que mos varen deixar es nostros antepassats està perdent força dins sa nostra societat balear: sa nostra llengua i sa nostra identitat se troben en perill d'extinció.

D'ençà de sa implantació de s'Estatut d'Autonomia, ja fa més de trenta anys, sa nostra personalitat lingüística ha anat minvant, començant així un procés de substitució des mallorquí, es menorquí i s'eivissenc/formenterenc a favor d'un català central que no reflecteix sa realitat sociocultural de cadascuna de ses Balears. A la vegada, sa llengua castellana ha tengut uns usos exclusius i prioritaris a ca nostra, i tot això en conjunt ha conduït a un procés de postergació des parlar secular de Balears i a una reclusió de ses formes autòctones, condemnades a poc més que formes vulgars i folklòriques que oficialment no existeixen, no s'usen públicament i no s'ensenyen an es nostros al·lots. Així idò, som conscients des perill que suposa per s'identitat de ses nostres illes tant sa castellanisació com sa substitució de ses nostres modalitats per un català estàndard que sentim ortopèdic.

No dubtam de s'unitat que forma es sistema lingüístic balear, català i valencià. Per açò mateix, entenem que ses relacions entre ses nostres varietats lingüístiques han d'esser d'igualtat, mai d'imposició o d'uniformisació, com ha estat fins ara. Es valencià està protegit i reconegut a través des seu Estatut d'Autonomia, i té un òrgan lingüístic propi que fa feina per sa seua normalisació. S'alguerès també compta amb aquest reconeixement estatutari. Per què es nostro mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc no, si tenim gramàtiques, diccionaris, vocabularis i ortografies pròpies, on apareix, inclús, sa denominació de llengua mallorquina i/o menorquina, sense prejudici de dita unitat lingüística? Ses nostres modalitats insulars estan prou avalades des d'un punt de vista lingüístic, filològic, històric i cultural, com per no haver d'estar sotmesos a un català estàndard que substitueix i acaba amb sa protecció que, en teoria, exigeix es nostro estatut d'autonomia.


Així anam perdent es mallorquí, menorquí i eivissenc

Per mor des català estàndard central que s'ensenya a ses escoles, es parlar des jovent és una clara mostra de dita substitució lingüística. Es més joves ja no davallen, sinó que baixen. Ja no els hi surten mostatxos, sinó bigotis. Ja no tenen bufetes, ni bofigues, sinó ampolles. Ja no fan coses de servici, sinó de servei. Per tots sants ja no van as cementeri, van as cementiri. En s'estiu no frueixen de vacacions, ni vacàncies a Menorca, ara només tenen vacances. Tampoc practiquen deport, sinó esport. Pràcticament ja cap jove diu jo som, sinó jo sóc. I no en parlem des registre escrit: ens enlloc de mos, nosaltres en lloc de noltros/naltros, marginament i ús incorrecte de s'article baleàric (salat i lalat), i inclús ja se substitueixen ses formes cantam, cantau per cantem, canteu. Perdem sintaxi pròpia, expressions, pronoms i se substitueixen ses flexions verbals balears i clàssiques: si jo estudiàs, si tu estudiassis, per estudiés o estudiessis, etc.

Gràcies a s'Institut d'Estudis Baleàrics, tenim més exemples de paraules menorquines que són substituïdes per ses catalanes a s'educació: arena per sorra, ca per gos, calça per mitja, clotell per clatell, coa per cua, d'ençà o d'ensians per des de, dur per portar, enguany per aquest any, ensalada per amanida, espenyar per espatllar, escurar per rentar plats, idò per doncs, llenegar per relliscar, llinatge per cognom, siular per xiular, vesí o veïnat per veí, etc. Es llistat, per desgràcia, és inacabable, i si no hi posam remei prest serà definitiu.


Sa nostra finalitat: salvar i protegir es menorquí, mallorquí, eivissenc i formenterenc

Es Foment Cultural de ses Illes Balears neix amb s'intenció de crear un nou clima de pluralisme i diversitat d'opinió, mos volem aproximar a tots aquells ciutadans de Balears que vulguin participar en sa defensa activa des nostros drets lingüístics i des nostros signes d'identitat. Obrim ses portes a filòlegs, lingüistes, historiadors i a tothom qui vulgui col·laborar amb aquest projecte i aportar es seu granet d'arena per preservar sa nostra cultura. Volem promoure un moviment social i causar una reacció a sa societat perquè ses autoritats se'n entemin que hi ha un important sector de sa població que no està dispost a veure com se mor es nostro autèntic i legítim parlar, rallar o xerrar.

Així idò, volem sensibilisar sa població i ses institucions que s'eivissenc, es mallorquí i es menorquí s'han d'emprar a Balears, perquè sinó perdrem aquesta llengua nostra que mos identifica, i si perdem sa llengua perdrem ses nostres arrels. Amb sa voluntat de donar un gir an aquesta situació i acabar amb s'imposició d'un estàndard artificial que no mos representa, reivindicam que a Balears s'escrigui i se parli emprant ses nostres paraules, formes i expressions pròpies, i que es mallorquí, es menorquí i s'eivissenc sia reconegut, respectat i ensenyat.

Carta de convit Carta de convit


Es nostros objectius

Fins a dia d'avui, ses institucions de Balears no han respectat es nostro patrimoni històric i lingüístic, sinó que han fomentat sa substitució cultural i lingüística a sa nostra terra. Per mor d'això, es Foment Cultural Balear comença aquest projecte cultural, plural i obert a tots es ciutadans i institucions interessats en estudiar, protegir i fomentar sa nostra història, llengua i cultura balear, amb uns objectius clars i contundents:

  • Impulsar i col·laborar en es reconeixement i sa creació d'un estàndard balear oficial, basat en sa gramàtica i ortografies balears del 1931 i 1960 d'en Francesc de Borja Moll i Don Llorenç Vidal. I tenint com a referent d'ús consultiu es Diccionari català-valencià-balear de Mossèn Alcover.
  • Exigir s'autonomia lingüística que mos pertoca com a Comunitat Autònoma amb sa seua llengua i modalitats insulars pròpies. Això suposaria sa creació d'un òrgan institucional encarregat de fomentar i regular s'ús i s'aplicació de ses nostres modalitats en ets àmbits formals de sa nostra societat: escoles, instituts, universitat, medis de comunicació i administració pública.
  • Es compliment de s'article 35 de s'Estatut d'Autonomia de sa CAIB, des qual emana que “D'acord amb sa tradició literària autòctona, ses modalitats insulars des català, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, seran objecte d'estudi i protecció, sense perjudici de s'unitat de sa llengua”. A més a més, és necessària sa revisió de s'actual Estatut per tal de protegir, reconèixer i prestigiar sa nostra llengua i cultura balear.


Una crida an es poble

Mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs: ara és sa nostra. Ha arribat s'hora de dir prou, de reivindicar es nostros drets lingüístics i viure en pau a Mallorca en mallorquí, a Menorca en pla, i a Eivissa i Formentera en eivissenc i formenterenc. Volem fer des Foment Cultural s'altaveu de sa societat illenca, un moviment social i de sa ciutadania, plural i obert a tot aquell que, independentment de sa seua ideologia o creença, estigui d'acord en lluitar per sa nostra llengua i cultura. Un moviment que promogui i aconseguesqui d'una vegada per totes sa dignificació com a llengua de ses nostres modalitats insulars i sa seua protecció i reconeixement oficial. Una victòria de i per es poble. Pes qui ja no hi són, i pes qui vendran.

Feis-vos socis des Foment Cultural, i unireu sa vostra veu i sa vostra força a sa nostra. Junts ho aconseguirem. Illencs, siau qui sou!

http://www.fomentbalear.org
http://www.facebook.com/FCIBalears
http://www.twitter.com/FCIBalears


Foment Cultural Illes Balears


Voleu formar part d'aquest projecte?

Apuntau-vos!